El Pintor Josep malats deixa la Fundació Clerch i Nicolau on ha fet classe de pintura els darrers 19 anys a desenes d’alumnes

fundacio_fi19anysLes classes de pintura de Josep Malats mai han estat com les que fan altres pintors arreu de la comarca. La recepta de la casa es compon d’ingredients com tècnica, explicacions pragmàtiques i sobretot bon humor. Allò que se’n diu bon rotllo. Una component intangible que els alumnes que han passat pel seu taller sempre han sabut apreciar. Fa dues setmanes, durant la inauguració de la mostra anual que els seus alumnes de la Fundació Clerch i Nicolau fan a Figueres, el pintor va anunciar públicament que abandonava la docència en aquest centre. Cosa que va despertar, ràpidament entre els alumnes, el comentari unànime què Malats era més que un professor. Ell, tot seguit, va prendre la paraula i, emocionat, va dir que després de tant de temps, més que alumnes, els participants dels tallers eren amics.

El cert és que Malats ha passat dinou anys donant classe en aquest centre de formació, primer ala seu del carrer Nou des de fa poc temps, al convent deis Caputxins, però Ia baixada d’alumnes a causa de la crisi i una gestió corporativa amb la qual no acaba d’estar d’acord han fet que decideixi abandonar-les dues sessions setmanals de mestratge que duia terme.

Alguns deis alumnes, aquella tarda d’inauguració, deien coses com “el millor dia de la setmana és la classe de pintura de Malats”, o “jo vindré mentre tu siguis el professor”. D’altres, sabent que el pintor continuarà Ia docència a Llançà -fa classes a la Fundació Martínez Lozano- es plantegen fer uns quilòmetres extres fins a la Mar d’Amunt per seguir l’aprenentatge al seu costat.

Cal recordar que alguns deis estudiants del grup porten més de 10 anys sota Ia seva tutela, i que la seva trajectòria pictòrica va lligada estretament a les indicacions de Malats.

Fora ja de classe, Malats recordava el que ha donat de si aquesta llarga trajectòria j pensa en alguns dels alumnes avantatjats que han passat per les classes. Pintors llavors aficionats, que amb el pas del temps i empesos per ell, han passat a formar part de la nòmina habitual d’artistes que exposen a la comarca. No vol citar-los, perquè diu que segur que se n’oblidaria d’algun i no vol crear cap greuge comparatiu. Però sí que explica que al llarg d’aquest temps ha après a veure ràpidament els aprenents que tenen fusta de pintor i els que no. “Pintar és innat. Jo els puc en senyar a utilitzar les emes, petits trucs per aconseguir un resultat desitjat, però pintar i sobretot dibuixar és una cosa innata”.

Pel que fa a tendències, Malats explica que mai no s’ha centrat en una en concret. “No obligo a pintar d’una forma o una altra, sinó a trobar la manera de pin tar allò que volen”. Tot i així, si aquests dies passen per la Fundació Clerch i Nicolau i veuen la exposició dels seus alumnes, queda clara la influència del professor; marines lluminoses i una combinació de figuratiu i cubisme sempre colorista recorden clarament el seu treball dels darrers anys.

Malats assenyala que la clau de tot plegat, per aquells que volen pintar, rau en la vanitat. “Els millors sempre són els més humils. Els que no volen parar d’aprendre. Els que mai estan satisfets amb el que fan. Els que dubten contínuament. I els que no paren de treballar”.

Las seves classes han anat més enllà del merament pictòric, ja que quan un alumne s’ha decidit a fer el salt a exposar sempre li han fet (diu) una mateixa pregunta. “Quin preu he de posar als quadres?”. Davant aquest clàssic, el llançanenc té una resposta, tipus que es una formula en sí mateixa: “has de fer que el públic pensi, “m’agrada i me’l quedaria”, però alhora tu has de dir-te, si me’l compren me’l vendré, però mínim, en vull tant”.

Malats continuarà fent classe a la Fundació fins al juny, després ja només el podran trobar a Llançà, on a banda d’ensenyar a pintar no cessarà la seva activitat al taller per enllestir encàrrecs o preparar un clàssic de l’estiu en aquella part de la comarca, la retrospectiva anual a l’hotel GriMar.

Publicat a Hora Nova per Josep Pérez el 14/5/13

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies