Crítica

Salvador Dalí

 

 

Anys 70, rambla de Figueres, vaig fer i entregar la caricatura a Salvador Dalí.

Em va preguntar el meu nom.

Em va respondre!

“Malats, en sona”

Salvador Dalí

J. Martinez Lozano

“A l’obra de Malats no se sent la matèria com una presència inerta i hostil, sinó com un instrument que es doblega davant la seva habilitat física i davant el seu talent cultivat. D’una sensibilitat artística que desprecia les etiquetes i va segur al seu objectiu prescindint de les modes. L’abstracció d’arrel expressionista que practica en la major part de la seva obra, res té a veure amb l’abstracció conceptual. És el goig de treballar amb colors purs, amb textures de controlada violència, amb els difícils equilibris compositius i amb formes en rapida transformació; és capaç d’objectivar la puresa d’aquesta mirada amb l’obra i comunicar-la, sense pèrdua d’intensitat a l’espectador.”

Josep Martinez Lozano

Josep Palau i Fabre

 

“M’agrada la teva obra en especial l’Arbre de la Llibertat”

Josep Palau i Fabre

Evarist Vallès

“L’ull que m’ajudà a pintar ha vist tot al mes enllà, era petit i ara es gran, Josep Malats, màgic pintor de Llançà”

Evarist Vallès

Michael Goutebelle

Per tu Malats …

…que has agafat el tren de la felicitat; un tren que serpenteja per les rutes catalanes, i que no sap on són les estacions.

Un tren impregnat d’olors, de colors, de visions, un tren que encisa el cor.

El cor dels homes que han sofert, que han lluitat, que s’han perdut i s’han tornat a trobar, homes simples i nobles, rectes i fràgils.

Josep, tu m’has fet pujar algunes hores al teu tren.

Te’n dono les gracies i t’ofereixo aquests fulls buits, perquè els omplis amb el paisatge que tu habites, i d’aquell que va desfilant al costat del teu tren i dibuixes davant la locomotora al llarg del teu camí.

Amb tota la meva amistat !

Alicia Viñas

L’exposició de Malats em porta records d’infantesa i de joventut. En Malats sempre ha tingut l’habilitat i el do de saber sorprendre. Des de molt jove a Llançà, i possiblement sense proposar-s’ho, ja tenia fama d’atramuntanat, d’home de rauxes i dèries.

Quan el vaig veure novament, va ésser a Barcelona, en els menjadors universitaris del S.E.U. del Passeig de Gràcia-Casp. Aleshores estava realitzant un gran mural de 14 x 4,5 m. EI tema era les festes de la Mercè, una exposició d’alegria, espontaneïtat, color i matèries.

Sempre era agradable trobar en Malats. La seva habitual simpatia i la seva originalitat el convertien en l’animador dels menjadors universitaris. A mi també m’agradava el fet que fos un llançanenc el que decorés les parets del S.E.U. Entre els anys 60 i 70 en Malats es dedicà plenament a la pintura. Estudis a Belles Arts i moltes altres activitats. EI 1963 exposà a Llançà a l’U.E.c. El 1964. Guanya la Medalla d’Or al concurs de l’Aquarel·la de Figueres. El 1965. Realitza l’exposició inaugural de la sala del Club Universitari de Barcelona. El mateix any guany el primer premi de cartells del “Teatro Español Universitario”. El 1966. Va a París on es dedica a fer caricatures per tal de guanyar-se la vida mentre amplia els seus coneixements en el camp de les Belles Arts. 1967-1970. Durant aquests anys fa moltes exposicions individuals i col· lectives: Barcelona, València, Madrid, Eivissa (Balears), Granollers (Barcelona), Manresa (Barcelona), Girona, Figueres (Girona), La Roca (Barcelona), Roses (Girona), Pals (Girona), Port de la Selva (Girona), París, Agen (França), Ceret (França), Frankfurt (Alemanya). 1970-1980. Porta la direcció del servei tècnic dels salons monogràfics Hogarhotel i Graphispak a la Fira de Mostres de Barcelona. Creador d’Expotenda (avui Hostelco), realitza el “Pavellón Español” en l’Expo de Tunis (Tunicia). Membre de la junta de decoradors del Foment d’Arts Decoratives (EA.D., Barcelona) durant quatre anys seguits, dissenya l’estand que representa els decoradors a la Fira Internacional de Barcelona.

Creador i dissenyador dels populars locals: “EL CAU” (Llançà / Barcelona), “LA CUCA FERA” (Barcelona), “LA POLVERA” (Barcelona), “EL KROAK” (Llançà), discoteca “PUPUT” (Llançà), “NIT” (Llançà), discoteca “L’INFINIT” (Menorca). Malats sap donar en aquests locals un toc de creativitat, originalitat i també efectisme, i a la vegada es converteix en l’animador de les nits d’estiu d’un sector determinat de la nostra costa.

Esgotada aquesta nova etapa Malats es bolca de nou en l’activitat pictòrica i actualment hi treballa de ple. L’obra que està fent, així que es pugui analitzar amb calma, possiblement serà una clara definició de tota una vida viscuda intensament on s’ha llançat sense por, per mil camins diferents que l’han dut d’un lloc a l’altre, d’un món a l’altre, d’una gent a l’altra. Un món on sempre ha sabut aportar el millor de la seva sensibilitat, inquietut i esperit d’independència.

Benvingut de nou Malats!

Alícia Viñas, conservadora del Museu de l’Empordà, Desembre 1990

Blanca Sala Reig

“La pintura és com una malaltia; la llum, com una obsessió; els colors, com la febre; el gest de pintar, la curació”

Així ho afirma, ho pensa, ho sent i ho viu Josep Malats.

Original i espontani, l’impacte de la seva pintura és vigorós i fresc. L’exposició es una mostra variada de l’obra que alterna el paisatge i la natura morta: la d’una figuració, de la qual Malats extreu l’estructura interna fins a privilegiar les formes geomètriques en l’enllaç d’unes línies que, concises, comparteixen el vogor dels colors més frescos.

L’objecte de representació es concreta en la forma geomètrica i es difumina tanmateix pel seu valor evocador, tal és “L’Arbre de la Llibertat”, en el qual les línies subratllen la corporeitat i els pigments s’alliberen de versemblances, les que J. Malats sap extreure la idea i plasmar-la en l’emoció. Equilibrista entre una composició constructiva imperant d’ordre, i un color punyent alliberat de realisme, les vistes de Llançà resulten les d’un poble de cases petrificades i de mar densa, la interpretació personal d’una vila que ha perdut el seu estat més natural.

La porta que J. Malats deixa entreoberta és la d’interrogar la visió, per tal de descobrir-ne l’estructura permanent fins a la concisió del concepte plasmada amb intensa expressivitat. J. Martinez Lozano ha qualificat la pintura de Malats com “el goig del treball amb els colors purs, amb les textures de controlada violència, amb els difícils equilibris compositius i amb les formes amb rapida transformació”.

Blanca Sala Reig, periodista d’Hora Nova

Luz Oestreich

Si, certes imatges tenen el poder de provocar sorpresa i admiració. Algunes quedaran gravades per sempre a la nostra memòria. Hi ha imatges que ens transporten a un altre món. N’hi ha que criden com el Guernica de Picasso. I hi ha imatges que parlen, altres semblen explotar davant els nostres ulls. Hi ha imatges com globus inflats. Les teles i els colors embolicats pels comentaris experts dels crítics.

D’altra banda tenim les imatges de la pintura d’en Josep Malats. Aquestes no ens esgarrifen pas, no ens parlen pas cridant. Las seves pintures xiuxiuegen, resten en silenci. Semblen els haiku japonesos, als quals amb poques paraules ens ho diuen tot. Qui no hagi estat mai rebel mai trobara la saviesa, Josep Malats, paradoxalment va tenir la sort de néixer a una època difícil i de créixer durant els anys de rebel·lió. Els temps han canviat. I cada any hem respirant més llibertat. Malats ha viscut plenament tota aquesta evolució. Tots aquests canvis l’han marcat profundament. De totes maneres la llibertat ha estat present en tota la seva trajectòria vital. Visqué les seves primeres experiències a principis dels anys seixanta. Adquirí notorietat a Barcelona, Paris i llançà on es va arrelar definitivament.

Les terres àrides del Cap de Creus, els paisatges florits de la primavera prop del mar han estat sempre font de la seva inspiració. Les roques abruptes, les cases dels pescadors pintades de blanc i estucades hermèticament per protegir-se de la tramuntana, les barques de colors dormint sobre la platja resistint els capritxos dels elements.

La pintura de Josep malats és la fusió de la realitat i l’abstracció. La seva obra resta fídel a la seva mirada. Mirall de serenitat, de plenitud i de pau. Com els bons vins, Malats millora amb el pas del temps. Encara manté una mica la seva rebel·lia, però ja ha arribat a adquirir la calma dels savis. Manté el nen que porta dins. Estima a la gent que l’estima sense vanitat. Li agrada la gent senzilla que li envolta. Qui està tocat per la tramuntana no pot ser mal pintor.

Visiteu les seves exposicions i us quedareu fascinats pel silenci de les seves imatges.

Luz Oestreich, periodista “Llançà Online”


Niebla, Gispert i Malats

Malats_Niebla_Gispert

Josep Niebla, Jordi Gispert i Josep Malats l’octubre 2013 en l’exposició col·lectiva de la Ruta de l’Art

Premis

Medalla d’Or del concurs d’ Aquarel·la de Figueres.

ler. Premi de cartells del “Teatro Español Universitario”

ler. Premi d’ Honor d’Arts Plàstiques de Granollers

3er. Premi de pintura a La Roca (Barcelona).

Medalla de Bronze del “Reial cercle Artistic” de Barcelona

Premi d’ Honor en la I Bienal d’ Eivissa (Balears).

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies